Page 33 - revista_22

sobre paper vegetal de les línies que hi ha entre els colors i les formes de la còpia amb color negre. En aquest procés té una important participació el pintor de cartons (cartonnier). Entre aquests pintors de cartons fguren, com ja s’ha esmentat, pintors molt reconeguts com ara Leonardo da Vinci, Goya, Picasso, Matisse o Miró.

Un cop es disposa del cartó, es comença a preparar el teler. Dins les arts tèxtils, els teixits, les catifes i els tapissos tenen en comú el fet de realitzar-se mitjançant un teler. El teler és l’instrument més complex de tota l’activitat tèxtil. Els telers més utilitzats són el teler horitzontal per a confeccionar els teixits i, ocasionalment, els tapissos, i el teler vertical per a confeccionar catifes i tapissos.

El tapís, com qualsevol altra peça teixida, s’elabora per la combinació d’una sèrie de fls en direcció longitudinal, anomenats ordit, amb altres en direcció transversal, anomenats trama.

L’ordit és un conjunt de fls de més o menys longitud, paral·lels entre sí i la trama és el conjunt de fls passats un a un mitjançant la llançadora a través de l’ordit. A cadascun d’aquests fls se’ls anomena passada. Els creuaments de la trama amb l’ordit se’ls anomena lligaments.

Als cilindres que es troben a la part superior i inferior del teler, s’hi col·locarà l’ordit enrotllat, que és format per un seguit de fls col·locats un al costat de l’altre i que conformen la base del tapís.

Col·locat l’ordit, es tensa per poder treballar la zona que queda entre els cilindres del teler. Un cop tibat s’hi afegeix el lliç, que és una barra horitzontal que permet separar l’ordit en fls parells i senars per passar la llançadora o l’agulla entre les fleres. D’aquesta barra en surten uns fls que es nuen als fls de l’ordit. Quan s’estira dels fls, separen amb comoditat l’agulla. Amb la còpia en paper vegetal del cartó, es traspassen les línies sobre els fls de l’ordit per tenir la referència del dibuix i els límits del color i les tonalitats.

Amb el cartó a prop per tenir referència dels colors, es passen transversalment els fls que formen la trama, i es fan dues passades, una als fls parells i l’altra als senars de l’ordit, que es pressionen mitjançant una pinta.

L’ordit d’un tapís acostuma a ser de material resistent, i és teixit molt tens, per a amagar-lo. La trama, de llana, seda, or o plata, de molt diversos colors, cobreix l’ordit i forma el dibuix. Els tapissos fets a mà són fabricats en els telers d’alt lliç (tipus Gobelins), procediment més costós, però que dóna una millor qualitat, o bé en els telers de baix lliç (tipus Aubusson), procediment més econòmic, però que produeix tapissos de qualitat més baixa.

Per continuar amb el treball, l’artesà utilitza unmirall, ja que el tapís es va teixint per la part posterior.

Un cop fnalitzat el tapís aquest es treu del teler, es talla l’ordit de dalt i de baix i es lliguen els fls de dos