Page 32 - revista_22

Mare de Déu. Una magnífca col·lecció de tapissos renaixentistes i barrocs —així com el famós Tapís de les Potestats, gòtic famenc— que es conserva al Museu Diocesà de Tarragona provinent de les col·leccions del canonge Girón de Rebolledo i del cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta.

Durant el segle XX, les arts tèxtils van experimentar una important renovació a Catalunya, començant pel tapís català de la mà de Tomàs Aymat, que al 1920 va fundar a Sant Cugat del Vallès la fàbrica Tapisseries Aymat d’alt lliç o de catifes nuades a mà segons tècniques i gustos tradicionals, d’estètica noucentista, i va constituir el germen de la moderna Escola Catalana de Tapissos, encapçalada per Josep Grau i Garriga, que va incorporar la tercera dimensió i va ser un dels principals renovadors internacionals del tapís. D’aquesta renovació del tapís han sobresortit a Catalunya els noms de Maria Teresa Codina, Aurèlia Muñoz, Assumpció Raventós i, entre els més joves, Josep Royo —que va realitzar dissenys de Miró i Tàpies— i els membres del grup Trama, Carles Delclaux, Kima Guitart, etc.

Defnició de la tècnica, les eines, els materials i el procés

Per elaborar un tapís, en primer lloc, es requereix un esbós de l’obra de la qual es vol realitzar el tapís. D’aquest esbós se’n fa una còpia a mida natural, anomenada cartó, que serveix de guia per a la realització del tapís. Del cartó es fa un calc