Page 31 - revista_22

seva veritable importància comença l’any 1.746, durant el regnat de Ferran VI, amb la unifcació de les dues manufactures i el decisiu mecenatge reial. Durant el regnat de Carles III, i sota la direcció d’Anton Raphael Mengs, la fabricació de tapissos experimenta la seva època més brillant, aquest artista introdueix a la composició un concepte neoclàssic que s’aplica a temes de costums, escenes, tipus i paisatges espanyols. Després de Mengs és anomenat director Francisco Bayeau qui va contractar a joves artistes espanyols entre els que cal destacar Francisco de Goya des que va arribar el 1.775 com a pintor de cartrons. Va ser Goya qui va conjugar els estils de les escoles anteriors i en va crear un estil propi, que va caracteritzar la producció de la Reial Fàbrica fns al seu declivi després del regnat de Carles IV i la Guerra del Francès.

La Reial Fàbrica de Tapissos continua la seva activitat en l’actualitat sota la fgura d’una fundació que continua amb la tradició de la producció artesanal de tapissos i catifes amb l’objecte de mantenir viva aquesta tradició cultural i els ofcis artesans que li són propis, que estan en vies de desaparició. Així mateix, la fundació té l’objectiu de conservar i divulgar els tresors artístics històrics i mantenir la tasca de reproduir els dissenys d’autors contemporanis, com ja va fer al segle XX amb obres de Josep Maria Sert, Manuel Viola, Picasso o Salvador Dalí, entre altres pintors de reconegut prestigi.

A Catalunya, la tradició tèxtil es remunta a l’Edat Mitjana, època en què la indústria i l’artesania no estaven separades, sinó que eren la mateixa cosa. Durant aquesta etapa els mestres de draps de senyals fabricaven tapissos ornamentals brodats o pintats ambescutsosenyals, peròalgunsd’aquests draps de senyals eren fabricats per mestres teixidors “d’alta lliça”, és a dir, que conreaven la tècnica de tapís d’alt lliç. Un dels primers tapissos és el famós Tapís de la Creació de la catedral de Girona, brodat sobre roba de lli, tècnica molt usual de la tapisseria occidental dels segles XI al XIII. A partir del segle XIV existeixen diverses proves documentals de la seva fabricació.

Tanmateix l’activitat tapissera catalana no va ser de gran importància i els tapissos més nobles eren normalment importats, fns al punt que ja al mateix segle XIV eren més coneguts pel nom de draps de ras (per d’Arràs, ciutat d’on procedien). Durant el segle XV, alguns mestres famencs, especialment, vinguts d’Arràs, es van establir a Barcelona, sota la protecció del Consell de Cent i van ser els que van difondre la tècnica de tapisseria en teler d’alt lliç amb dibuixos historiats seguint un cartró fet per un pintor.

El primer conjunt important conservat de tapissos catalans és el de la seu de Girona, obres d’estil renaixentista, fetes pel tapisser barceloní Joan Ferrer (1560-61), representant els Goigs de la