Page 30 - revista_22

obradors privats, com a Aubusson i Felletin, amb reproduccions d’obres d’artistes contemporanis, com Picasso, Matisse, Dufy, Lurçat, Braque i Le Corbusier, entre d’altres. Aquest moviment de renovació va ser encapçalat pel pintor surrealista Jean Lurçat, però va ser desenvolupat, cap als anys seixanta, per artistes joves, els quals van aportar nous materials i van enriquir la tècnica, apropant el seu llenguatge a un major sentit conceptual i allunyant-lo així del sentit artesanal i decoratiu en què havia caigut. La seva aportació innovadora es va manifestar a les biennals de Lausana dels anys 1.963 i 1.965, amb obres d’artistes de països de l’est, dels Estats Units i de l’Escola Catalana de Tapissos de Sant Cugat del Vallès.

A Espanya, Felip V va fundar l’any 1.729 la Reial Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara, a imitació dels tallers reials francesos que seguien el model de Colbert, a conseqüència de la interrupció de la importació de tapissos famencs després del Tractat d’Utrecht, que proveïen les peces destinades a les dependències reials. En els seus inicis va ser dirigida per Jacob Vandergoten i la seva família que provenien d’Anvers. Es va instal·lar en una fnca a les afores de Madrid, al costat de la Porta de Santa Bàrbara, de la qual la Reial Fàbrica pren el seu nom. Es van instal·lar telers de baix lliç i els tapissos es realitzaven a partir de models realitzats per pintors de la Cort. A l’any 1.734, el seu fll Jaume Vandergoten va inaugurar una altra fàbrica que va treballar l’alt lliç, més modern. La