Page 29 - revista_22

i a París, entre el 1.376 i el 1.400, Nicolas Bataille va crear el de l’Apocalipsi, primers tapissos d’alt lliç d’Europa.

Durant el segle XV, els centres més importants van ser Arràs (les produccions del qual van donar nom al tipus de tapís mural) i París, superats entre el 1.480 i el 1.535 per Tournai. Des del segle XV, a Flandes hi va haver també una gran esplendor, com ara a Brussel·les, Anvers i Bruges (sobre cartons fets per J.van Eyck i R.van der Weyden, entre altres). Itàlia va tenir també en aquesta època importants obradors a Florència, Màntua, Venècia, Ferrara i Roma (també sobre dibuixos de grans pintors, com Mantegna, Leonardo da Vinci, etc). A França, Francesc I va fundar, el 1.531, una manufactura a Fontainebleau, que es va inspirar en l’ornamentació dels grotescs (grotesc: element decoratiu estilitzat propi del Renaixement que imita éssers fantàstics, humans, vegetals i animals).

Durant el segle XVII es van crear importants fàbriques sota protecció reial (Gobelins, Aubusson, Beauvais). El segle XVIII marca el pas del tapís amb sentit utilitari cap al simplement ornamental. Anglaterra ofereix un parell de manufactures notables: la de Mortlake (1.620) i una a la vora de Londres.

Al començament del segle XX, França va renovar la tradició i tècnica del tapís en les mateixes fàbriques nacionals de Gobelins i Beauvais i en alguns