Page 34 - revista_22

en dos perquè no s’escorri el teixit.

Segons l’ordit es col·loqui al teler estès en sentit horitzontal o vertical, el tapís s’anomenarà d’alt lliç o baix lliç. Amb els dos sistemes l’artesà treballa darrere del tapís que es va formant; en el primer, té el model o cartó a la seva esquena, de forma que ha de girar-se per consultar-lo; d’aquesta manera, la composició del tapís serà vista per l’espectador del mateix sentit que en el cartó.

Per la seva banda, el baix lliç té el model al davant i el pot mirar a través de l’ordit seguint-lo punt per punt, així que la composició resultarà invertida com si es mirés en un mirall.

Els materials més utilitzats en l’elaboració de tapissos són el cotó, la llana, el lli, la seda i les mescles de fbres. El fl de cotó és una fbra vegetal que s’utilitza en el teler tant en l’ordit com en la trama, aguanta bé temperatures fns a 125ºC i té una excel·lent resistència a la tensió. La llana és una fbra natural d’origen animal (ovella, llama, alpaca o vicunya) la qual cosa li dona una gran varietat de colors i aspectes. Entre les seves propietats fguren l’estirament, pot estirar-se fns un 30% de la seva longitud sense trencar-se i recuperar la seva forma inicial, i la seva elasticitat. Les fbres de llana són menys resistents però molt elàstiques. El lli és un altra fbra vegetal que s’utilitza en la trama amb un ordit de cotó, el lli és un material fresc i més resistent que el cotó però menys elàstic, més

rígid. Encara que generalment és de color blanc hi ha varietats d’un ampli ventall de colors (verd, gris, marró i rosat). La seda és també, una fbra natural d’origen animal molt fna que és difícil de teixir però que dona un resultats molt delicats. Finalment, les mescles de fbres, especialment de cotó i fbres acríliques i polièsters dona una consistència forta i fna al resultats i on el color no acostumar a destenyir ni a encongir.

La situació actual i futura

En els anys seixanta i setanta, el tapís va tenir una renovació espectacular des del punt de vista artístic. Durant els anys vuitanta i noranta, les diferents expressions tèxtils, entre les quals es troba el tapís han experimentat una renovació important d’execució i de concepte. Ara és l’artista qui realitza l’obra i també el projecte, amb la qual cosa l’obra tèxtil és pensada i realitzada per una mateixa persona i és el resultat d’un sol creador, per tant, plenament personal, cosa que ha fet retornar el tèxtil al món de l’art, l’art tèxtil. L’art tèxtil és una expressió creativa amb una estètica pròpia reconeguda i valorada com qualsevol activitat artística consolidada.