Page 20 - revista_22

18

fem un petit estudi de mercat. Sempre intentem innovar, cosa que cada vegada es més difícil, i no sempre ens en sortim. L’èxit dels cursos depenen en gran part del professor. Si és bo, els cursos s’omplen més. Cal ser rigorós en la organització, intentant que la gent s’emporti el que ha vingut a buscar, però no sempre s’aconsegueix. Els que doneu classes ja sabeu com va tot això, és força complicat.

De fet estem cobrint tot el ventall d’arts plàstiques: pintura, escultura, ceràmica, vidre, restauració, joieria. Si agafem cada una d’aquestes grans branques, surten moltes especialitats diferents per oferir. Intentem seguir les tendències o modes artístiques de cada moment. Per exemple, la ceràmica ha anat fent un tomb cap a l’escultura o a la creació de peces utilitzant tècniques multidisciplinars.

Creus que molts alumnes han seguit en el món de la ceràmica? Quina creus que és la proporció dels que realment s’hi poden dedicar professionalment. Quin creus que serà el futur de l’escola

Bona pregunta, ja m’agradaria saber-ho... Però si tens en compta que tinc 60 anys i que darrera meu no hi ha ningú que ho vulgui seguir, quasi et diria que el futur és molt negre. Però com que jo segueixo creient en la ceràmica, com que encara tinc corda, i com que queda molta feina per fer,

de moment, seguirem aguantant. És possible que surtin algunes noves idees interessants, però de moment també t’he de dir que estem dirigint el centre cap a d’altres especialitats, evidentment per a qüestions econòmiques.

De fet, crec que l’aprenentatge de la ceràmica està greument en crisi. En la mentalitat dels nostres dirigents polítics hi ha d’altres prioritats. La creació de llocs de treball i la competitivitat, de moment, no passa per la producció d’articles majoritàriament fets a mà, malgrat siguin peces artístiques. Per tant ens trobem davant d’un gran canvi en la formació d’ofcis artístics o artesans. No us sabria dir quin futur ens espera.

Des de fa molt de temps, sempre he pensat, que s’haurien d’aglutinar alguns ensenyaments d’ofcis en vies de desaparició, entre els que hi ha la ceràmica. Una opció, seria la de crear un centre únic per a tot Catalunya, on s’impartissin totes les activitats artístiques, hauria d’estar ben connectat amb la resta d’escoles europees amb les mateixes especialitats, per tal de generar intercanvi de coneixements, seminaris especialitzats, programes màster, etc.

Aquest podria ser un bon model per tal de recuperar, en alguns casos, i no perdre, en d’altres, tot el potencial històric de la nostra cultura. Perquè si seguim així, us ben asseguro que acabarà desapareixent. I ja per acabar, només us puc dir