Page 36 - revista_22

34

Quan vaig rebre l’encàrrec per part d’Artesania Catalunya, del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, de coordinar el projecte d’Ofcis Singulars vinculats a la joieria, el primer que em va venir al cap va ser, compte!! Ja hi som.

Potser alguns de vosaltres coneixeu la meva opinió de què l’artesania, en els països i els mercats on ha perdut la seva funció d’ús quotidià, té el seu espai i pren sentit dins el món del luxe, que en cap cas vull dir que els ofcis artesans de la ceràmica, la fusta, la llana , l’alabastre i tants d’altres hagin de fer productes ornamentals pel cos ni interferir en l’ofci de la joieria.

La joieria, per la pròpia indefnició del signifcat etimològic de la paraula, és un camp abonat a la confusió. Tothom és temptat a fer “joies”per

diverses raons, entre d’altres perquè amb poques eines i alguna habilitat manual podem obtenir amb immediatesa quasi bé additiva petits objectes que poden passar de ser utilitzats per adornar el cos, i sense gaires manies ni contemplacions pam!! N’hi diem joies.

No , no , no es això, les joies només son producte del coneixement de l’ofci de joier. Aquest va ser el motiu de formular una proposta que al meu entendre pogués tirar endavant aquest projecte, arriscat, amb algunes garanties d’èxit. Vaig proposar que dos joiers reconeguts com l’Enric Majoral i en Marc Monzó formessin un tàndem base en el que s’hi incorporessin un joier/a del territori de l’Ofci Singular, en el cas de Sarral la Mireia Magre, en el de Terres de l’Ebre La Sara Domenech, i en el de La Bisbal l’Anna J0ulià.

Ofcis Singulars

05/04/2011 Barcelona Ofcis Singulars vs Joieria