Page 23 - revista_22

21

comesa restauradora.

El despoblament de les petites ruralies, primer i desprès la total mecanització dels tallers dedicats a afaiçonar la pedra d’una forma completament artesana, van acabar per anorrear defnitivament aquesta vella artesanía, fns l’extrem que ni a la Floresta ni en cap altre poble de la contrada, que fns fa pocs anys comptaven amb algún picapedrer,no hi queda gent d’ofci. Fa uns mesos es va jubilar el darrer picapedrer desprès de cinquanta cinc anys de vida activa, havent deixat darrera seu una considerable labor de restauració, de divulgació i de magistèri.

Preveient aquesta realitat, al seu dia el Sr. Felip Martín va fer donació de la seva obra de forma absolutament deesinteressada, en memòria dels molts artesans picapedrers forestins que, durant més de cent cinquanta anys, van honorar l’ofci i el seu poble, i l’home no es resignava a córrer el previsible perill que aquesta tasca ingent duta a terme pels seus avantpassats i successors, pogués acabar en el més absolut anonimat: els aires bufaven negativament, des de feia alguns anys, per tots els ofcis artesans i no hauria estat just que el temps esborrés de la memòria col.lectiva una activitat francament esponerosa durant varis decennis que, per mèrit propi s’havia guanyat un espai en la història contemporània del poble que va acullir.la. D’ací l’interès del donant en deixar-ne un record inesborrable, que es materialitzava en la seva generosa oferta.

També el consell municipal va compartir els seus temor tan bon punt com foren exposats i sense pèrdua de temps es va afanyar en la recerca de fnançament per al projecte, que, al capdavall, esdevé sempre el gran obstacle a salvar, sobretot en les petites comunitats on la migradesa económica és un mal endèmic des de temps inmemorial. Per una altra banda, una flla del poble resident a Puerto Rico, sabedora d’aital empresa, va fer cessió a l’ens municipal de la seva casa pairal i un magatzem annexe a un preu talment simbòlic, il.lusionada com estava de que en ella s’hi ubiquès el projectat “ MUSEU DE LA PEDRA “.

Superats els molts obstacles que difcultarien el camí, fnalment es va poder fer realitat el somni del vell artesà compartit per altres persones que, com ell, es van dedicar en cos i ànima a assolir l’objectiu proposat. Gaudeamus!