Page 12 - revista_22

10

Com vas començar la teva trajectòria en el món del teixit?

Envoltada de fabriques tèxtils d’on vivíem tots o gairebé tots, al Bages i al Berguedà que estaven vora rius. d’aprenenta a la fàbrica, com descriu preciosament el molt estimat miquel Martí pol, i en unes comarques que, com ambient social narra en una novel·la emotiva la Silvia Alcantara…. l’olor de colònia. vaig començar per l’ofci, eren els anys 60…

Com veus aquest ofci actualment?

Quan vaig iniciar el projecte d’aixovar 2007/8, t’hagués contestat que, en extermini, i fns ara, els fets no ho han pas desmentit, però intueixo que el que ens ha quedat ja no va en decadència, sinó guanyant en valor. Som hereus d’una cultura riquíssima, sàvia i competitiva encara tenim bons mestres i bones tecnologies si, com seria d’esperar, acabem aplicant el sentit comú, en general a l’economia i al consum, hauríem de ser-ne usuaris, i per tant, poder-lo mantenir.

I el seu futur?

Si el mantenim, possible i preciós, per escriure’l!

Quina ha estat la seva trajectòria a l’ensenyament?

Rosa Escalé, és una artesana feta a ella mateixa. Activa i tafanera en l’ofci, ha treballat a Espanya i Europa (participant activament en el Comité de Moda i Tendències de Premier Visión a París), New York, Tokio, ... en recerca de tendències. Ha conegut els millors tècnics del sector i ara mateix està molt implicada en l’actuació Aixovar, projecte local i autogestionat que ofereix el millor teixit mitjançant qualitat, proximitat i sobretot respectant el medi, el producte i l’usuari (www.aixovar.cat).

Entrevista